No només hi ha
agents ocults i eficaços en la cultura. Són a tot arreu.
Segurament mai
res no haurà canviat tant les formes de viure, ni tan ràpidament, com ho estan
fent els telèfons intel·ligents i les xarxes socials.
Han aconseguit
que la majoria de joves i no tan joves de les societats mínimament
desenvolupades hagin dimitit del present, de l’ara i l’aquí, visquin abocats a una
realitat externa i artificial i interaccionin molt més amb ella que no pas amb
l’entorn real. Han aconseguit que la seva actuació es dirigeixi gairebé només a aquest món
virtual i en immediatesa, que les seves accions en el món real només estiguin
dirigides a les xarxes, i que els seus objectius de coneixement siguin acaparar
frases, vídeos i imatges anecdòtics i superficials, buits; com a molt,
ocurrències i no idees ni arguments.
Unes
multinacionals, amb objectius merament econòmics (se suposa) estan canviant i
canviaran del tot l’individu i les seves formes de ser i de relacionar-se amb
el medi i amb els altres, canviaran les formes de ser de la nostra societat i moltes
de les característiques que fins ara es consideraven essencials d’allò que en
diem “la humanitat” o “la civilització”.
I contra això
què poden fer-hi la societat, l’educació, la cultura?
publicat el 10 de març de 2017
