vikea encara

No és un mal moment per recordar el primer article d’aquesta secció, publicat ja fa un grapat d’anys. Es titulava “Vikea”, i es lamentava de l’adotzenament i la vulgarització en què anaven caient edificis, carrers, places, passejos i parcs de Vic a mesura que anaven essent remodelats, renovats o reurbanitzats. Un procés que esborrava de la ciutat les particularitats i característiques que la fan i li donen caràcter, i que la igualava a qualsevol ciutat del món, despersonalitzant-la i eliminant-ne l’encant, la gràcia o els valors estètics i vivencials.

D’això ja deu fer uns set anys, i les coses estan igual, que vol dir pitjor. I cada vegada són més les veus que ho lamenten i ho denuncien (però sovint en veu baixa, això sí).

Que el Passeig és un nyap és ben clar. Com ho és que la provisionalitat s’ha fet definitiva al Portalet, al C. Torres i Bages i a la P. Catedral. I que han desaparegut la bellesa i la gràcia subtil que tenia el Parc Balmes, i molts edificis, i botigues, i carrers. A Vic allò vell i allò nou es va fent més igual a tot, com són tristament iguals i banals els pisos moblats amb mobles d’Ikea.

Ara li toca a un altre tros de Rambles, i el projecte ja preveu una altra grisor urbanística. Per quan una ciutat amb cara i ulls?

 publicat el 19 de setembre de 2014

una mica més de por

No és gratuït que un lector em digués que igual que jo havia usat el terme “vikea” per parlar de la ciutat adotzenada, plastificada i vulgar que ens van construint, caldria usar el terme “vallesització” per referir-se al model de ciutat i de comarca que ens espera. Certament, quan geògrafs, urbanistes i sociòlegs prediquen un futur de petites comunitats ben connectades físicament i virtualment, que ja s’aplica a molts llocs i que és la realitat natural històrica d’Osona, sembla que aquí anem en direcció contrària, cap a un pla de creixement com els que es van donar als dos Vallès en dècades anteriors.

A molts vigatans l’Ajuntament els ha enviat la invitació per la pel·lícula d’animació sobre la vida de Joan Pau II. Deu ser important la cosa. Però de la conferència d’Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya, per què no se’n feia la mateixa difusió? Al capdavall també l’organitzava una entitat privada; i és clar que ens juguem més coses en planificació territorial que no pas en la pel·lícula.

O hauran de tornar aquells dies en què les discussions sobre la política, el territori, la cultura, l’economia o el treball s’havien de fer semiclandestinament i d’esquena als poders públics?

16 - 03 - 2007