Per què no ho veuen?

No veure allò que és tan clar, no adonar-se d’allò que és evident, pot ser degut a causes diferents.

Aquesta ceguesa la pot generar la ignorància –volguda o induïda–, per voler escoltar només un tipus de veus i d’arguments, pel soroll dels mitjans, per la poca voluntat de pensar i comprendre per un mateix, per seguir a cegues unes doctrines i uns dictats considerats intocables i per sobre de tot (i per sobre de la raó i de qualsevol valor).

També pot ser generada per l’odi, una de les causes més profundes de ceguesa intel·lectual i moral. L’odi, que no deixar veure res, que demonitza el seu objecte i li pren tots els atributs deixant-li només la marca d’execrable i destinat a desaparèixer. L’odi, que fins i tot fa veure i tractar els altres com a no humans.

També la por genera ceguesa. La por a haver de canviar d’idees o d’actitud, la por a enfrontar-se amb la veritat, por a l’altre, por a saber. Por a la llibertat, també.

I més causes. per exemple, no voler (o no poder) veure que no es vol (o no es pot) veure.

Per què no es veu –o no es vol, o no es pot, veure– allò tan evident? Ens ho demanem en veure actituds i proclames, en tots els àmbits, contra tot allò que clarament suposa llibertat, justícia, defensa dels drets o sentit comú.

publicat el 22 de febrer de 2019

Hybris

No és fàcil, aquests dies, escriure una columna que s’haurà de publicar cinc dies després. Per això parlaré de l’Hybris.

Aquest concepte del grec clàssic pot ser traduït aproximadament per “orgull extrem” o “força desmesurada” i és el pitjor pecat que pot cometre la persona a la Grècia antiga, perquè, a més de suposar una sobreestimació de les capacitats de qui el comet i una superació dels límits dels seus drets, és l‘intent d’aproximar-se als déus.

Tant a la Grècia Clàssica com a la Bíblia aquest és pitjor pecat (recordem el pecat original o la torre de Babel). No és casual, i passa també a la majoria de cultures.

Avui, observant el nostre entorn, veiem com l’hybris està movent els fils de moltes actuacions individuals i col·lectives. L’orgull extrem i la desmesurada confiança en ser portador de l’única veritat és el que fa que un hom esdevingui cec al seu entorn, que ni tan sols vegi l’altre, que no el vulgui escoltar. I aquesta ceguesa d’orgull és la llavor de l’odi. 

Un odi, naturalment irracional, que pot explicar (mai justificar) les actuacions més cruels i més inhumanes, i que fa que qui les comet pugui pensar que són justes, conformes a dret.

Des dels orígens (la Bíblia, la Grècia clàssica) fins avui dia. Convé llegir els clàssics.

Publicat el 20 d'octubre de 2017