No veure
allò que és tan clar, no adonar-se d’allò que és evident, pot ser degut a causes
diferents.
Aquesta
ceguesa la pot generar la ignorància –volguda o induïda–, per voler escoltar
només un tipus de veus i d’arguments, pel soroll dels mitjans, per la poca
voluntat de pensar i comprendre per un mateix, per seguir a cegues unes
doctrines i uns dictats considerats intocables i per sobre de tot (i per sobre
de la raó i de qualsevol valor).
També
pot ser generada per l’odi, una de les causes més profundes de ceguesa
intel·lectual i moral. L’odi, que no deixar veure res, que demonitza el seu
objecte i li pren tots els atributs deixant-li només la marca d’execrable i
destinat a desaparèixer. L’odi, que fins i tot fa veure i tractar els altres
com a no humans.
També
la por genera ceguesa. La por a haver de canviar d’idees o d’actitud, la por a
enfrontar-se amb la veritat, por a l’altre, por a saber. Por a la llibertat,
també.
I més
causes. per exemple, no voler (o no poder) veure que no es vol (o no es pot) veure.
Per
què no es veu –o no es vol, o no es pot, veure– allò tan evident? Ens ho
demanem en veure actituds i proclames, en tots els àmbits, contra tot allò que clarament
suposa llibertat, justícia, defensa dels drets o sentit comú.
publicat el 22 de febrer de 2019
