No és fàcil, aquests dies, escriure
una columna que s’haurà de publicar cinc dies després. Per això parlaré de
l’Hybris.
Aquest concepte del grec clàssic pot
ser traduït aproximadament per “orgull extrem” o “força desmesurada” i és el pitjor
pecat que pot cometre la persona a la Grècia antiga, perquè, a més de suposar
una sobreestimació de les capacitats de qui el comet i una superació dels
límits dels seus drets, és l‘intent d’aproximar-se als déus.
Tant a la Grècia Clàssica com a la
Bíblia aquest és pitjor pecat (recordem el pecat original o la torre de Babel).
No és casual, i passa també a la majoria de cultures.
Avui, observant el nostre entorn,
veiem com l’hybris està movent els fils de moltes actuacions individuals i
col·lectives. L’orgull extrem i la desmesurada confiança en ser portador de
l’única veritat és el que fa que un hom esdevingui cec al seu entorn, que ni
tan sols vegi l’altre, que no el vulgui escoltar. I aquesta ceguesa d’orgull és
la llavor de l’odi.
Un odi, naturalment irracional, que
pot explicar (mai justificar) les actuacions més cruels i més inhumanes, i que
fa que qui les comet pugui pensar que són justes, conformes a dret.
Des dels orígens (la Bíblia, la Grècia
clàssica) fins avui dia. Convé llegir els clàssics.
Publicat el 20 d'octubre de 2017
