d'on surt tot això?

No fa gaires dècades que Osona (o Vic) era el “Liverpool català”. I ara torna a ser un dels més potents generadors de músics de tota mena.

És innegable el paper que hi han jugat tant l’Escola de Música i Conservatori i la programació musical, com unes polítiques municipals i un teixit d’associacions i iniciatives.

Però convé tenir present que aquesta realitat no apareix de cop ni pot ser fruit només d’una política institucional (que, en tot cas, ha arribat després). Com sol passar, els orígens es troben en iniciatives individuals, de petits grups, sovint oblidades o poc conegudes. Els antics orfeons, les “Joventuts Musicals”, amb una molt bona programació (i una orquestra de cambra), les primeres corals, els inicis de l’Escola de Música, uns quants peluts que tocaven guitarres elèctriques, uns altres que els programaven...

Després, molt després, alguns polítics hi van donar suport. Parcial, i amb intermitències i accions contradictòries. 

Es poden posar medalles, però  cal recordar que van trobar la feina molt feta. I hem de demanar-nos on seríem ara si des de sempre haguéssim tingut (o pogut tenir) polítics conscients projectant una societat culturalment rica.

I això que es pot dir parlant de música, es pot dir, ja, de les altres arts?

publicat el 14-08-2015

contaminacions

No gaire anys enrere la contaminació era només contaminació ambiental. No es parlava, per exemple, de la contaminació acústica o de la lumínica. Aquests termes s’han popularitzat a mesura que hi ha hagut consciència d’aquesta realitat. I a la vegada el nom ha fet que ens adonéssim de la seva existència (“el nom fa la cosa”, diuen).

Doncs potser ja va sent hora de fer circular la nomenclatura d’altres tipus de contaminació per tal de conscienciar-nos tots plegats de la seva existència i per començar a posar-hi remei. A veure si d’aquí deu o quinze anys n’estem tan sensibilitzats com ara ho estem de la contaminació ambiental.

Per exemple, la contaminació olfactiva, que pot produir una persona (menjant o mastegant productes aromatitzats) o una botiga o empresa (imposant les seves olors al veïnatge). Per exemple, la contaminació visual i estètica (manifestada en aparadors, rètols de botigues, edificis...). Per exemple, la contaminació tèrmica (que provoquen extractors o sortides d’aire calent, o locals amb temperatures massa altes). Per exemple, la contaminació musical (la funesta mania d’imposar música a restaurants, bars, sales d’espera, transports). Per exemple...

I, naturalment, la contaminació ideològica; però aquest ja és un altre tema.

08 - 02 - 2008