altravera

No fa gaires dies que comencem a veure els verds naixents de la primavera, un espectacle i una alegria fonda i petita. Per tot la natura es vivifica i ens revifem els humans. 
 

Davant d’aquesta meravella ens podríem demanar si el que veiem ara és el mateix que es podia veure fa trenta, cinquanta o cent anys, si el paisatge ha canviat gaire, si verdeja i floreix el mateix que verdejava abans, si el que creix i el que sembrem és el que creixia i se sembrava temps enrere. 

I és evident que ha canviat. Es pot veure en boscos que ocupen antics prats, en espècies foranes d’arbres que substitueixen les autòctones, en conreus abandonats, en terres fèrtils que són ara polígons industrials (alguns de ben deserts), en camps sembrats de grans o farratges que eren desconeguts o residuals, en l’absència de naps i altres conreus, en les grans extensions del groc de la colza...

La primavera d’ara té uns altres colors, unes altres olors. Ens dóna un paisatge diferent.

I cal demanar-se en què ha canviat i per què. I com aquest canvi afecta les nostres vides, i les vides d’alguns que viuen ben lluny.

I ens cal encara voler saber qui decideix aquests canvis i per quins raons.

I si ho arribem a saber, potser la primavera ens deixarà un regust amarg, i trist.

publicat el 10 - 04 - 2015

mat i escac

No volem la línia de Molt Alta Tensió. Des d’aquells que en són perjudicats directes en la seva quotidianitat, la seva salut o els seus modes de vida i de treball, fins als que no la volen per una qüestió política, econòmica i energètica, perquè respon als models del nou capitalisme global, més cruel i destructor que el clàssic. I tampoc no la volen molts dels que no diuen res i no es manifesten; que són la majoria.

A finals dels setanta no es volien mines d’urani a Osona, i l’acció popular (però no pas de la majoria d’opositors) va fer que el 1981 la multinacional s’hagués de retirar. És evident que no és el cas d’ara. Economistes, sociòlegs, antropòlegs i politòlegs ens han explicat prou el perquè d’aquesta desmobilització general.

És el joc cada cop més pervers de la imposició d’uns determinats models de vida per part dels poders reals, passant per damunt de qualsevol raó i de la voluntat popular.

Però no cal anar tan lluny: Algú, ben a la vora d’aquí, ha decidit de nou convertir una de les millors terres de conreu de la Plana en polígon industrial. Ha decidit que la Plana no cal que sigui agrícola. Ha decidit segmentar encara més els pocs camps que queden. Algú va decidint el futur de tots plegats. Consultant a qui? En nom de què?

16 - 11 - 2007