altravera

No fa gaires dies que comencem a veure els verds naixents de la primavera, un espectacle i una alegria fonda i petita. Per tot la natura es vivifica i ens revifem els humans. 
 

Davant d’aquesta meravella ens podríem demanar si el que veiem ara és el mateix que es podia veure fa trenta, cinquanta o cent anys, si el paisatge ha canviat gaire, si verdeja i floreix el mateix que verdejava abans, si el que creix i el que sembrem és el que creixia i se sembrava temps enrere. 

I és evident que ha canviat. Es pot veure en boscos que ocupen antics prats, en espècies foranes d’arbres que substitueixen les autòctones, en conreus abandonats, en terres fèrtils que són ara polígons industrials (alguns de ben deserts), en camps sembrats de grans o farratges que eren desconeguts o residuals, en l’absència de naps i altres conreus, en les grans extensions del groc de la colza...

La primavera d’ara té uns altres colors, unes altres olors. Ens dóna un paisatge diferent.

I cal demanar-se en què ha canviat i per què. I com aquest canvi afecta les nostres vides, i les vides d’alguns que viuen ben lluny.

I ens cal encara voler saber qui decideix aquests canvis i per quins raons.

I si ho arribem a saber, potser la primavera ens deixarà un regust amarg, i trist.

publicat el 10 - 04 - 2015

un pagès a barcelona

No som més que gent de la muntanya que a vegades anem a la capital a fer el pagès. Som això perquè així som tractats. Per als de pagès, baixar a la capital és un luxe que hem de pagar car econòmicament i de tracte.

No cal repetir que entre tots s’esforcen perquè sigui impossible el viatge amb transport públic (horaris, durada, condicions...), i més si és en horaris fora dels “d’oficina”. Tot plegat obliga sovint a anar-hi en cotxe privat, que ja és un important peatge econòmic, energètic i d’esforç (i amb les obres...).

Però resulta que a la capital no hi ha ni un aparcament dissuasori, com hi ha a totes les capitals de debò (i quan n’hi havia un, a les Glòries, era un secret: enlloc indicat ni promocionat), i cal espavilar-se de valent o pagar a preu d’or tenir el cotxe en una ciutat que cada dia elimina més aparcaments de superfície sense estudis previs.

I si s’ha de fer un viatge amb avió a una hora fora de les habituals, és impossible arribar o sortir de la capital (i si coincideix amb una hora amb transport públic, quin calvari de temps perdut!).

Són només uns exemples. No és que no ens hi vulguin, ens necessiten; però no deixem de

ser el pagès dels acudits d’abans, de qui els de la capital s’aprofiten: “La comarca nos visita”.

31 - 07 - 2009