No volem la línia de Molt Alta Tensió. Des
d’aquells que en són perjudicats directes en la seva quotidianitat, la seva
salut o els seus modes de vida i de treball, fins als que no la volen per una
qüestió política, econòmica i energètica, perquè respon als models del nou
capitalisme global, més cruel i destructor que el clàssic. I tampoc no la volen
molts dels que no diuen res i no es manifesten; que són la majoria.
A finals dels setanta no es volien mines
d’urani a Osona, i l’acció popular (però no pas de la majoria d’opositors) va
fer que el 1981 la multinacional s’hagués de retirar. És evident que no és el
cas d’ara. Economistes, sociòlegs, antropòlegs i politòlegs ens han explicat
prou el perquè d’aquesta desmobilització general.
És el joc cada cop més pervers de la
imposició d’uns determinats models de vida per part dels poders reals, passant
per damunt de qualsevol raó i de la voluntat popular.
Però no cal anar tan lluny: Algú, ben a la
vora d’aquí, ha decidit de nou convertir una de les millors terres de conreu de
la Plana en polígon industrial. Ha decidit que la Plana no cal que sigui
agrícola. Ha decidit segmentar encara més els pocs camps que queden. Algú va
decidint el futur de tots plegats. Consultant a qui? En nom de què?
16 - 11 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada