Mario Bruno

No bufen bons vents per a la llengua catalana; al contrari, vivim un dels pitjors moments de la seva història recent. Als atacs directes i letals que li infereix el PP al País Valencià i a les Illes, s’hi han afegit els que es donen a Catalunya, fent bona la teoria que deia que el que passava allí era un assaig per l’estocada definitiva aquí.

Per si això no fos prou, la darrera enquesta revela que a Catalunya l’ús del castellà com a llengua habitual avança (li té un 51’14% de la població) mentre recula el català (31’02%).

És en aquest context que Mario Bruno, el recent escollit Síndic de l’Alguer, va fer el discurs inaugural del seu mandat en català. No és el president de la Generalitat Valenciana o del Govern Balear, no és un ministre espanyol; és el batlle d’una petita ciutat de Sardenya on el català fa segles que lluita per sobreviure.

Mario Bruno entén que la llengua és essencial, i ell mateix s’ocuparà de la política lingüística. Està donant una lliçó de bon govern i de dignitat a molts càrrecs polítics de per aquí (però no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar).

Des de l’Alguer, tan sovint oblidat, vénen vents de canvi. Hi ha tantes faules que conten com el petit, just, acaba imposant-se al gran, pèrfid, pinxo i groller...!


publicat el 27 - 06 - 2014

contra

No són noves les actuacions tan extremament viscerals contra la llengua i la nació que darrerament es veuen als Països Catalans. Fa segles que duren, però ara s’han radicalitzat, no es dissimulen i es mostren amb una fatxenderia i una arrogància que fan pensar en els moments més cruels i desfermats d’aquest intent d’aniquilació (Felip V, Primo de Rivera, Franco...).

Que això tingui lloc en un sistema democràtic hauria de fer reflexionar a la població i als polítics. I també ens (i els) hauria de fer reflexionar el fet que els polítics d’un sistema democràtic siguin del tot sords al poble al qual haurien de servir i que actuïn contra seu.

I ens (i els) hauria de fer reflexionar que el discurs i les actuacions de la política vagin en direcció exactament contrària al discurs i les recomanacions dels entesos (sociolingüistes, historiadors, pensadors...).

I ens (i els) haurien de fer reflexionar totes i cadascuna de les atzagaiades, d’actes i declaracions aberrants que fan molts polítics, impunement i sense cap vergonya.

El problema és que tothom hi reflexiona, menys ells. O sí. Potser ja hi han reflexionat, saben exactament el que volen i per això actuen i parlen com ho fan. Aquest és el gran problema: potser no són curts sinó genocides (i alhora suïcides).

05 - 04 - 2012