No
són noves les actuacions tan extremament viscerals contra la llengua i la nació
que darrerament es veuen als Països Catalans. Fa segles que duren, però ara
s’han radicalitzat, no es dissimulen i es mostren amb una fatxenderia i una
arrogància que fan pensar en els moments més cruels i desfermats d’aquest
intent d’aniquilació (Felip V, Primo de Rivera, Franco...).
Que
això tingui lloc en un sistema democràtic hauria de fer reflexionar a la
població i als polítics. I també ens (i els) hauria de fer reflexionar el fet
que els polítics d’un sistema democràtic siguin del tot sords al poble al qual haurien
de servir i que actuïn contra seu.
I
ens (i els) hauria de fer reflexionar que el discurs i les actuacions de la
política vagin en direcció exactament contrària al discurs i les recomanacions
dels entesos (sociolingüistes, historiadors, pensadors...).
I
ens (i els) haurien de fer reflexionar totes i cadascuna de les atzagaiades, d’actes
i declaracions aberrants que fan molts polítics, impunement i sense cap
vergonya.
El
problema és que tothom hi reflexiona, menys ells. O sí. Potser ja hi han
reflexionat, saben exactament el que volen i per això actuen i parlen com ho
fan. Aquest és el gran problema: potser no són curts sinó genocides (i alhora suïcides).
05 - 04 - 2012
