Carles Hac Mor

No és la primera vegada que aquí parlo de Carles Hac Mor. Ara, en homenatge i record, provocats per la seva mort aquest dimecres.

Ni qualsevol de les etiquetes que se li puguin atribuir, o que ell mateix s’atribuís (parararèmic, antipoeta, despoeta, infrapoeta...), ni totes juntes, no podrien abastar ni definir la seva obra ni la seva tasca en la literatura i en la cultura catalanes. 

Des d’una postura irreductible radicalment compromesa amb la contemporaneïtat, sense concessions ni cap falsa postura, lluny dels cenacles i dels afalacs, la seva obra, soterrada fins als anys noranta i ignorada encara per alguns, ha estat des de sempre la més avançada, radical i coherent. Una obra sustentada en un coneixement molt ample i fondo de la llengua, de la literatura i del pensament; una obra sovint mal entesa i tractada de gratuïta i frívola, i que ha portat la literatura catalana als llocs més alts del seu panorama.

I tan important com això, la seva actitud i la seva activitat, obertes i generoses amb totes les generacions, a les quals ha estimulat, ha donat veu, ha empès a escriure, a pensar, a fer; a ser.

El far Carles Hac Mor (anti-far) continuarà marcant fites i definint territoris literaris, perquè va molt més enllà d’ell, d’ara i de demà.

Gràcies, Carles.

publicat el 29 de gener de 2016

J. M. / C. H. M.

No passa sovint que un estudi literari aparegui com una obra esperada i celebrada amb entusiasme. I això és el que ocorre amb el recent llibre de Jordi Marrugat sobre l’obra del poeta Carles Hac Mor (Arola ed.).

Marrugat és un jove crític que de fa temps va oferint excel·lents articles d’estudis literaris, i té publicats un innovador estudi sobre Brossa i un sobre la traducció en Manent. Treballa sobre la literatura des de diferents angles, com l’històric o el crític, o bé des de l’assaig; i són inqüestionables el rigor i la perspicàcia de les seves anàlisis.

L’obra de Carles Hac Mor no és fàcil d’analitzar i sistematitzar, i mai no havia estat objecte d’un estudi acadèmic i complet. Marrugat fa el “miracle” d’acostar-nos a aquesta obra, a unes estètiques i a uns corrents literaris de manera diàfana, precisa; posant llum a un dels autors més apassionants i complexos del nostre temps i, de passada, a tota la línia de l’escriptura als límits. I ho fa amb un text planer i suggestiu que enllamineix de debò.

L’elecció del tema no és gratuïta. Com Marrugat recorda, Adorno ja va avisar que “la poesia de sentit immediat és un dels poders alienadors més abjectes”. Obres com aquesta, doncs, ens fan més savis i, per tant, més rics i més lliures.

12 - 03 - 2010

C. H. M.

No es fa això de parlar d’un llibre sense haver-lo llegit (tot i que es fa molt més del que no sembla), però aquests dies, mentre decidia de quin tema parlaria aquí, m’ha arribat des d’Arola editors el llibre Enderroc i construcció, un altre assaig (o antiassaig) de Carles Hac Mor.

Després dels dos recents volums de converses amb Antoni Clapés (Emboscall ed.), després de Despintura del jo (premi Joan Fuster 1998) i de centenars d’articles, és innegable que en la nostra cultura Carles Hac Mor constitueix un punt vital en l’espai de la reflexió i l’assaig.

Naturalment, el seu no és un assaig de mena ortodoxa, però en ell s’hi troben moltes més idees i més estímuls que en assajos que sonen molt acadèmics i semblen tan interessants. Pensa i escriu, o pensa escrivint, lluny de tesis i mètodes. I és, sens dubte, allò que no vol ser: vèrtex, referent o via (diguem-ne “mestre”).

A Carles H. M. encara molts li neguen el pa i la sal (en la poesia, el pensament i l’acció), mentre sobrealimenten fatuïtats, carcasses i fraus; fins el dia que caldrà posar les coses al seu lloc (esperem). Ben cert: fullejant aquest darrer llibre no es pot fer més que desitjar un parell o tres de tardes per capbussar-s’hi a pler amb tot el goig de la raó i dels sentits.

30 - 11 - 2007