No
és la primera vegada que aquí parlo de Carles Hac Mor. Ara, en homenatge i
record, provocats per la seva mort aquest dimecres.
Ni
qualsevol de les etiquetes que se li puguin atribuir, o que ell mateix
s’atribuís (parararèmic, antipoeta, despoeta, infrapoeta...), ni totes juntes, no
podrien abastar ni definir la seva obra ni la seva tasca en la literatura i en
la cultura catalanes.
Des
d’una postura irreductible radicalment compromesa amb la contemporaneïtat,
sense concessions ni cap falsa postura, lluny dels cenacles i dels afalacs, la
seva obra, soterrada fins als anys noranta i ignorada encara per alguns, ha
estat des de sempre la més avançada, radical i coherent. Una obra sustentada en
un coneixement molt ample i fondo de la llengua, de la literatura i del
pensament; una obra sovint mal entesa i tractada de gratuïta i frívola, i que
ha portat la literatura catalana als llocs més alts del seu panorama.
I
tan important com això, la seva actitud i la seva activitat, obertes i generoses
amb totes les generacions, a les quals ha estimulat, ha donat veu, ha empès a
escriure, a pensar, a fer; a ser.
El
far Carles Hac Mor (anti-far) continuarà marcant fites i definint territoris
literaris, perquè va molt més enllà d’ell, d’ara i de demà.
Gràcies,
Carles.
publicat el 29 de gener de 2016
