J. M. M. Q.

No serà un èxit de vendes, segur. Ni tampoc de lectors. I això és símptoma d’un dels mals de la nostra cultura. Perquè el llibre que acaba de publicar el compositor Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) és un dels assajos més interessants que aquí s’han publicat en molts anys.

La música i la ciència en progrés (Arola ed.) aplega els dos grans interessos i dedicacions del seu autor: la música i la ciència, i n’estableix i n’explica els principals moments de canvi, les principals innovacions que han marcat el seu transcórrer en la cultura occidental des de Grècia fins ara. A través d’aquest recorregut en paral·lel dóna una clara i original visió de l’evolució del pensament, les arts i la societat de manera conjunta i transversal. En la darrera part del llibre comenta algunes de les seves obres i els mètodes de composició, tots ells a partir de conceptes i fórmules científiques i aleatòries.

Mestres Quadreny és una figura clau en la música i la cultura de la nostra contemporaneïtat, al costat de Brossa, Tàpies o Miró; però tant ell com la seva obra són lluny del coneixement i el reconeixement del públic. El nostre sistema cultural és així d’agraït, generós, just i conseqüent. I així evoluciona de la manera com evoluciona: a la deriva.

31 - 12 - 2010

J. M. / C. H. M.

No passa sovint que un estudi literari aparegui com una obra esperada i celebrada amb entusiasme. I això és el que ocorre amb el recent llibre de Jordi Marrugat sobre l’obra del poeta Carles Hac Mor (Arola ed.).

Marrugat és un jove crític que de fa temps va oferint excel·lents articles d’estudis literaris, i té publicats un innovador estudi sobre Brossa i un sobre la traducció en Manent. Treballa sobre la literatura des de diferents angles, com l’històric o el crític, o bé des de l’assaig; i són inqüestionables el rigor i la perspicàcia de les seves anàlisis.

L’obra de Carles Hac Mor no és fàcil d’analitzar i sistematitzar, i mai no havia estat objecte d’un estudi acadèmic i complet. Marrugat fa el “miracle” d’acostar-nos a aquesta obra, a unes estètiques i a uns corrents literaris de manera diàfana, precisa; posant llum a un dels autors més apassionants i complexos del nostre temps i, de passada, a tota la línia de l’escriptura als límits. I ho fa amb un text planer i suggestiu que enllamineix de debò.

L’elecció del tema no és gratuïta. Com Marrugat recorda, Adorno ja va avisar que “la poesia de sentit immediat és un dels poders alienadors més abjectes”. Obres com aquesta, doncs, ens fan més savis i, per tant, més rics i més lliures.

12 - 03 - 2010