No s’ha fet prou justícia encara a Paco Candel. Aquests dies es commemoren
els cinquanta anys de la publicació d’Els
altres catalans, segurament el seu llibre més emblemàtic com a cronista
d’una realitat sovint amagada −la de la immigració a Catalunya a mitjans del
segle XX−, i com a motor i ànima de la integració social i la catalanització d’aquests
col·lectius (seva és la consigna “Catalunya, un sol poble”). Candel és
essencial en la construcció de la Catalunya actual.
Manuel Veiga, actor i un dels millors dramaturgs d’aquests moments (tot
i que poc conegut per massa discret), acaba de publicar Els altres Candels (Pagès editors), una peça teatral escrita a partir
de l’obra de Candel, i amb moltes incrustacions dels seus textos.
Un dels protagonistes vindria a ser un alter ego de l’escriptor i en un
altre, una mestra als barris de barraques, hi reconeixem tants voluntaris que
van fer, i fan, una feina impagable.
La trama enganxa i emociona; la llengua, molt exigent, riquíssima
d’argots i dialectes, reflecteix amb naturalitat la realitat de l’entorn; la
dramatúrgia és justa i eficaç. Veiga, gran coneixedor vital de l’època,
l’ambient i la societat de què parla, ha construït una obra intensa, deliciosa
i útil. Ara falta veure-la en escena.
publicat el 07- 03 - 2014
