No n’havia
dit res pràcticament a ningú. Només quatre persones sabien de la malaltia que durant
deu anys l’acompanyà secretament. Un capteniment, segur, donat per la seva gran
discreció i aquella elegància d’esperit (i de formes) connatural en ell. Al
final, just encetat l’any, el càncer ha pogut més.
Manuel
Veiga era un veritable home de teatre. Actor sempre eficaç, va treballar amb
els grans directors i en moltes sèries de TV i en pel·lícules. La seva faceta
de dramaturg, tan brillant com discreta, li va fer guanyar premis i prestigi
aquí i a l’estranger.
Fascinat
per la cultura gitana, on tenia grans amistats, va escriure peces com “Jar”, un
intens i bellíssim homenatge a Carmen Amaya, o la darrera, “Siempre a la verita
tuya”, colpidor monòleg d’un emotiu personatge, “palmero” de Lola Flores, totes
dues interpretades per ell.
El
2014 va publicar “Els altres Candels”, una peça teatral escrita a
partir de l’obra de Candel, un dels protagonistes de la qual vindria a ser un
alter ego de l’escriptor, a qui Veiga estimava i admirava.
Amb ell
se’n va un actor i autor estimat i respectat, un doll d’humanitat i de saviesa
teatral i humana, un amic fidel, una rialla i una bona conversa sempre a punt, un
tros del nostre teatre, de la nostra vida.
publicat l'11 de gener de 2019
