Jaume Sastre

No tenir pasta d’heroi ni voler-ne ser és moltes vegades allò que fa que se’n sigui. L’heroi sovint ho és malgrat ell mateix, s’hi veu abocat per convicció, per compromís, per dignitat, per voluntat de servei, per coherència, perquè creu de debò que “algú hauria de fer-ho” i acaba decidint que aquest “algú” bé podria ser ell. 

Cada vegada són més i més letals les actuacions dels governs i d’associacions civils contra la llengua i la cultura catalanes i contra els sistemes educatius que assagen de construir un país normal. 

Quan escric aquesta columna, a Mallorca, Jaume Sastre, un professor d’institut, porta divuit dies de vaga de fam indefinida (des del 8 de maig) per una educació digna, de qualitat i en català a les Illes.

Tots els esdeveniments relacionats amb la vaga es troben al blog http://blocs.mesvilaweb.cat/JaumeSastre. S’hi pot comprovar el gran ressò internacional que té i sobretot com tot un poble (i dic “tot”) està al seu costat, amb milers de mostres diàries de suport.

Sastre només demana al president negociació i no imposició, demana respecte i bon govern. S’ha dit que la vida de Jaume Sastre és a les mans de Bauzà. No només això: la vida de tots nosaltres és a les mans de Bauzà, de Fabra, de Mas... I a les nostres mans.

publicat el 30-05-2014

matar la llengua

No s’haurien d’oblidar mai aquestes dues frases. Reproduïdes entre cometes i no desmentides: són literals.

Una és de la presidenta d’un partit català: “No podemos permitir que el catalán sea lengua vehicular en las escuelas.”

L’altra és del president d’un país que té per llengua natural i oficial el dialecte balear del català: “Yo quería que nuestros niños no hablasen el catalán de Cataluña y lo haremos posible.”

Diu @pauobrador: “No hi ha multilingüisme si no s'estima la llengua pròpia. Com tampoc no hi ha país mentre es continuï promovent la ignorància.”

Quin polític sensat legislaria per eliminar la seva llengua? Qui és capaç de voler la marginació i la mort d’una llengua, la seva i de la seva gent? A quins dictats, a quina finalitat, pot obeir aquest genocidi suïcida?

¿Com ha de ser una persona per mantenir-se inamovible en els seus propòsits contra el seu poble, contra els tribunals, la pedagogia, la lingüística, la ciència i el sentit comú?

Què deuen esperar a canvi d’aquesta actuació? Quina és la paga al botxí? Són motor o instrument? De què?

I a qui pensi que “genocidi” és un terme exagerat, recordem-li que al País Valencià, un jutge acaba de condemnar a sis mesos de presó una persona per parlar en la seva llengua a la seva terra. 

publicat el 4 - 10 - 2013