No falten raons per defensar el projecte de
llei del cinema. I no només raons en defensa del català i de la integritat de
l’obra d’art; la llei també actuarà contra la greu precarietat de la població
en el domini de llengües i en les habilitats lectores.
Però el rebombori que s’ha organitzat permet
adonar-nos d’algunes qüestions i actituds respecte al país, a la llengua i a la
voluntat real de normalització.
L’argument que amb la llei poden
desaparèixer unes empreses de qualitat que donen riquesa i llocs de treball,
s’enfronta a l’argument de la supervivència d’una llengua minoritzada i
relegada a ser de segona categoria en el seu territori.
Ja s’han sentit veus que posen l’argument
empresarial i econòmic per sobre dels arguments en defensa de la llei. I aquí
volia anar: També hi havia arguments empresarials i econòmics (i molt més
contundents) contra les lleis europees que van fer desmantellar bona part de la
ramaderia i l’agricultura del país, o les siderúrgiques basques. Però en aquell
cas els arguments empresarials no valien.
Ah! Però quan les lleis no són europees ni
espanyoles, sinó catalanes, i quan no són d’economia, sinó de cultura, ja no
són importants: ja podem fer-les retirar amb arguments empresarials.
I així anem.
