No ha fallat en cinc anys. I ara tampoc.
Tinc un amic que per allà al setembre m’anuncia qui serà el guanyador del premi
Carles Riba de poesia (el de més prestigi), que es dóna el desembre, a la Nit
de Santa Llúcia. I sempre ho endevina. No és membre del jurat, no treballa en
cap editorial, ni és bruixot ni res d’això. Diu que és intuïció, llegir i
escoltar i conèixer el món literari; que els jocs estan fets i només cal tenir bones
antenes.
Jo no m’ho acabo de creure, però
l’evidència és definitiva. Què passa al món literari? Què passa amb els premis?
Qui tria els membres del jurat? En nom o en representació de què o de qui? S’hi
podria detectar alguna orientació? Hi ha una conxorxa d’editors? De crítics? O els
premis reflecteixen unes tendències? Sigui com sigui, fa rumiar.
I rumio sobre els mecanismes de construcció
i invenció d’una realitat com la literària; ja no la construcció d’un cànon,
sinó del mapa de la realitat. No es tracta tant de com escriu i què escriu l’autor
sinó de com s’escriu i què s’escriu sobre aquest autor. El seu lloc en l’espai
mediàtic és molt més important que el seu lloc en la creació literària, que al
capdavall resulta ser el menys important. I quin espai mediàtic tenim? Quin
panorama crític? Doncs això.
28 - 12 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada