riflaxions

No és un error. “Riflaxions” vindria a ser “reflexions sobre la rifa”. Unes quantes:

1. Que ja ningú no diu “rifa” sinó “loteria”, que és l’opció més semblant al castellà. I tots els lingüistes saben, i la història explica, que aquesta pràctica és un dels  passos cap a la desaparició d’una llengua.

2. Que es veu que és tan natural que un home, animal racional, digui (i públicament) que no sap exactament si la sort li ve a causa d’un drac, d’un trèvol de quatre fulles o de Sant Pancraç.

3. Que tothom troba natural i lògic que una persona digui que la sort va a ell perquè mima els números, i que ja se sap que la sort va a qui la mima o a qui la necessita.

4. Que es veu que l’altre any un alt càrrec municipal de Vic va sortir per la TV explicant la “tradició” de fregar el bitllet de la rifa pel cap del Merma de la plaça. Tradició? Això què és?

5. Que ens agradaria que algú comencés a explicar els aspectes negatius que sovint ha dut la pluja de milions de la rifa, tant per aquells a qui els toca directament com per la  població en general.

6. Que ens agradaria que tants despropòsits fossin només passatgers.

7. I que ningú comencés a voler fer de Vic una ciutat de la rifa o de la sort, amb autobusos turístics i parcs temàtics i xaronades així.

11 - 01 - 2008