No. No és meu el títol. És de l’article que
Jaume Brossa publicà el 1892 i que engegà el moviment que va fer que la
política i la cultura catalanes deixessin de mirar enrere i tenir com a
referent el passat medieval, que entenguessin que l’única sortida era
arrenglerar-se amb l’avantguarda intel·lectual europea i acostar-se a la
actualitat, que calia viure en el present i projectar-se en el futur. I aquí
començà la modernitat a casa nostra.
Si Jaume Brossa fos viu podria tornar-lo a
escriure. És altament preocupant el fenomen que s’està donant de tenir de nou la
mitificada (i falsa) edat mitjana com a punt de referència en l’imaginari de la
cultura i del nacionalisme. Podem veure arreu com s’han ressuscitat els referents
culturals i nacionals que eren vius en l’imaginari del segle XIX i es van
esborrant totes les aportacions que hi ha fet el segle XX.
Així, una bona part del moviment cultural i
nacionalista del país continua vivint del passat, s’entesta a voler fer popular
allò tradicional i periclitat sense tenir en compte les noves formes, imatges i
idees que ens expliquen millor, que ens representen millor i que ens fan ser
persones del nostre temps. Allò que ens pot salvar.
Vivint del passat, en el passat ens quedarem.
Pols i oblit.
14 - 12 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada