No és aquest un article que
aprofundeixi sobre el que el títol pot fer pensar, només diu una petita idea.
El llenguatge va començar per designar
el present, la realitat; després va servir per indicar allò absent, i per
inventar conceptes i realitats, per “crear el món”, i també per indagar, per
pensar, per “ser”; i també per defensar-nos del món.
I és usat també pel poder en contra
nostra i contra la veritat (Victor Klemperer ho estudià a fons en el llenguatge
del nazisme). I només amb el llenguatge –i el pensament que conjuga− podem
defensar-nos-en.
“Atemptat
contra la democràcia”, “la realitat és que...”, “la majoria vol...”, “això no
és possible”, “refugiat”... Hem pensat a fons en què volen dir realment
aquestes expressions? Com perverteixen la realitat a través del llenguatge?
Només amb el llenguatge podem
defensar-nos de la manipulació ideològica que se’ns fa a través seu. I per això
cal dominar el llenguatge −i millor que el contrari− per posar-lo al servei de
la veritat i la justícia.
El poder té por de la paraula (quan no
és la seva) i sap de la seva força. Per això la persegueix encara que el que es
digui siguin obvietats o precisament quan diu obvietats, quan diu la veritat neta;
com la diuen, per exemple, les frases fetes.
publicat el 22 d'abril de 2016
