OPTIMOT : UN LUXE

No sé si els lectors es van fixar que un voluntari lingüístic, en el reportatge que se’n va publicar en aquestes pàgines, deia que consultava sovint l’Optimot.

Optimot és un cercador que ajuda a resoldre dubtes sobre qualsevol aspecte de la llengua catalana (ortografia, sintaxi, toponímia, neologismes, fonètica, convencions d’ús...). 

Disposa d’un cercador molt complet (amb diccionaris bilingües i terminològics) que permet consultar tota mena de dubtes, i d’unes fitxes temàtiques molt aclaridores i exemplars. Si la consulta no hi apareix (o no es troba) es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada ràpid, atent i eficaç.

Es complementa amb un blog (“El blog de l’Optimot”), amb apunts que informen de noves fitxes, recorden els seus serveis, orienten sobre el funcionament del cercador i difonen respostes als dubtes més habituals.

És una eina ideal, que totes les llengües voldrien tenir i que tots hauríem de visitar habitualment. Només un defecte: la poca difusió que se’n fa. En lloc de promocionar-lo, la mateixa administració que l’ha creat sembla que l’amagui, com si no volgués que sigui conegut ni usat; ben al revés del que hauria de ser. (Hi ha coses que no es poden entendre.)

Entrin a Optimot i ja veuran com hi tornaran sovint.

publicat el 28 - 11 - 2014

educar? (2)

No m’ho creia, i ho veia al diari: S’engega una col·lecció de clàssics de la literatura catalana amb el llenguatge renovat per a estudiants i universitaris d’avui. Molt bé, no és la primera vegada. Fer llegir als setze anys el Tirant lo blanc en la versió original pot provocar l’efecte contrari al que es busca.

Però segueixo llegint (i cito literalment): “A l'època d'Àngel Guimerà, les mongetes s'esclofollaven. Ara simplement es pelen. I els indiots de finals del segle XIX ara són galls dindi”. És a dir, que on Guimerà diu “esclofollar” i “indiot” hi hem posat “pelar” i “gall dindi” perquè els joves, pobrets, no ho entendrien.

De quins joves parlem? De barcelonins que no han sentit mai aquests mots? Què passa amb els milers de joves que els tenen en el seu vocabulari o en el dels seus pares? Quina política lingüística és aquesta?

I quin és el jove que davant de “indiot” o “espellofar” no és capaç de deduir-ne el significat pel context? I que no hi ha diccionaris? Ni notes a peu de pàgina? No havíem quedat que llegir enriqueix el vocabulari? O ja no cal que els joves ampliïn el repertori lèxic? Educar és ajudar a créixer, i es creix només superant dificultats. Hi ha accions que només serveixen per a crear invàlids i atacar la llengua.

14 - 09 - 2007