ens ho mereixem

No hi deu haver ni un diari, ni revista ni mitjà de comunicació d’abast general que no dediqui una secció especial a “emprenedors”, empresaris joves que inicien camí en el món de la indústria, els negocis o el comerç. Deu ser que ajudar-los és just, i que el seus objectius són bons i positius per al futur de tots.

També hi trobem sempre seccions fixes dedicades a uns joves que tenen com a objectiu ser famosos i fer-se rics sense ser res, ni saber res, ni fer res. I són aquests mateixos mitjans els qui fan que aconsegueixin el seu objectiu. Deu ser que això també és just i bo per al futur de tots.

Però (parlem de mitjans no especialitzats) no hi solem trobar mai seccions fixes dedicades als joves que proven d’obrir-se camí en el món del pensament, la filosofia, les arts, la ciència, la cultura... Deu ser que no és ni just ni bo per al nostre futur donar-los visibilitat i ajudar-los en els seus propòsits. Deu ser que la seva activitat no és interessant ni té cap mena d’utilitat per al present ni per al futur.

O bé és que els mitjans no tenen cap mena d’interès en el futur que ajuden a construir. O bé és que els seus objectius de futur són uns altres.

O potser no tenen projectes, ni ideals, ni saben el que fan.

Serem el que anem construint.

publicat el 25 de juliol de 2014

Ai la torratxa!

No vaig escriure’n res quan per l’abril es va obrir el “centre social autogestionat” La Torratxa. Que una colla de joves actius, amb idees i organització aconsegueixin activar i gestionar un espai com aquest, és un dels avenços importants en aquesta cada vegada més ciutat del sants. Alguns vam recordar que aquest era un dels objectius de l’”Assemblea de joves de Vic” incentivada per Bernat Bauzà quan ell era regidor de joventut del primer ajuntament democràtic i nosaltres érem joves.

Hi he estat algunes vegades, i (amb reserves, com sempre) és de les poques iniciatives d’aquesta ciutat que donen esperança.

Ara es veu que des de diferents fronts sembla haver-hi una ofensiva per tal de tancar el centre o dificultar-li la vida. S’hi objecten qüestions legals de l’edifici i el seu ús, que curiosament no hi eren quan l’ocupava una associació castellera; hi ha qui diu que alguns bars de la ciutat també voldrien veure’l tancat, i encara més coses. En definitiva: que fa nosa. O por.

Resulta que l’administració pública, que té el deure de facilitar espais com aquest, hi posa traves i no ofereix solucions. I és trist (i il·lustratiu) recordar que alguns dels membres del consistori actual fa uns trenta anys estaven treballant per un centre així.

13 - 06 - 2008