No
feia ni mitja hora que A sortia d’un acte del dia contra la violència masclista
quan es trobà a la bústia la publicitat nadalenca d’uns grans magatzems
dedicats a les joguines.
A la
primera plana, el gran anunci d’una arma, una espasa-làser. Les pàgines
centrals: a l’esquerra, uns “transformers” amb rostres de violència, un joc de
futbol i uns “minions a l’atac”; a la dreta, unes nines amb aspecte molt més
que anorèxic i unes ensucrades nines disney. A la pàgina del darrere uns jocs
de manualitats amb més nines ensucrades i amb floretes de tots colors.
Sexisme
i violència. A no va poder reprimir un insult en veu alta adreçat a ningú.
Eren
joguines. Haurien pogut ser lletres de les cançons que escolten infants i
joves, anuncis en qualsevol mitjà de comunicació, pel·lícules, sèries...
Es
diu que l’escola hauria d’educar en la igualtat, contra el sexisme i la
violència (i en valors d’ecologia i sostenibilitat, menjar sa, sensibilitat
artística...), però en questa educació l’escola hi té un pes molt minso
comparat amb l’entorn. I així com tothom controla l’escola i els educadors,
sembla que ningú no controli ni reglamenti allò que realment forma i educa les
noves generacions. Els nens van a l’escola, però els eduquen les multinacionals.
publicat el 14 de desembre de 2018
