ni ensenyar ni educar (23)

No estan mancades de base les caricatures que diuen que abans, quan un mestre suspenia o castigava un alumne, els pares tornaven a castigar-lo, i que ara, quan passa això, qui rep el càstig dels pares és el mestre. La brama és una exageració, però està prou assentada en la realitat.

El desprestigi de l’ensenyament, d’escoles i de professors és tan arrelat que molts dels qui el tenen assumit ho negarien si se’ls demanés.

Cada vegada és més habitual que pares exigeixin d’aprovar un alumne que objectivament no s’ho mereix, amb arguments com: “tot plegat, aquesta matèria no li servirà per a res”, o “li destaroteu els plans, i també a la família”, o “ja li ha servit de lliçó, ja ho ha après”, ignorant que excepte alguns casos (que hi són) cap professor no suspèn gratuïtament, i que a cap no li agrada fer-ho.

I també pares que organitzen vacances familiars prescindint dels compromisos escolars dels fills, privant-los de complir amb les seves obligacions.

Per què passa això? Quin concepte de l’ensenyament deuen tenir aquests pares? I del seu fill? I de la seva formació? I de la seva educació? I del compromís?

És evident que la dinàmica social fa que aquestes conductes es vegin normals. I es evident també cap a quina mena de societat ens porten.

publicat el 28-08-2015

ni educar ni ensenyar (5)

No volen una població escolaritzada? No volen una població culturitzada? No volen una població educada en el valor de la cultura? Sembla que no. No volen la cultura i l’educació a l’abast de tothom? Sembla que tampoc.

Qui és que no ho vol? Doncs sembla que la Conselleria d’Educació de la Generalitat.

A cada discurs dels polítics hem sentit l’afirmació que l’educació és una de les grans prioritats del Govern i que s’hi invertirà més que mai. Però la realitat està manifestant que les actuacions de la Conselleria van encaminades en direcció contrària.

Fa bé la gent de l'I. E. Jaume Callís de preparar-se per lluitar contra la supressió dels estudis de nocturn; s’estan desmantellant a tot el país, negligint un dels drets més elementals del treballador: el de poder cursar estudis (una de les incontestables revindicacions del moviment obrer des dels seus inicis) prescindint de la lògica de la pedagogia i de l’experiència, que en aquests nivells aconsellen l’ensenyament presencial.

Però no és només això. Les actuacions presents i la planificació per al curs vinent (contractació de professorat, implantació de nous estudis...) contradiuen frontalment les grans paraules de la Conselleria. Les víctimes? la societat educativa i, al capdavall, tota la societat.

08 - 05 - 2009