No es representarà més de dues o tres vegades, i és un espectacle que mereix ser
conegut i gaudit per molts més espectadors. Serà un esforç (personal,
intel·lectual, econòmic) poc rendibilitzat, malaguanyat; i serà la possibilitat
estroncada d’oferir al gran públic una peça teatral i musical de gran
sensibilitat i valor artístic.
És
una obra que podria aguantar-se unes quantes setmanes en alguna sala de
Barcelona i fer una bona gira pel país. Però només se’n faran tres o quatre
representacions.
Es
tracta de Mozart, de CorCia Teatre i
la Coral Regina, que s’ha vist aquests dies a Torelló i a Vic. I el mateix es
pot dir de moltes obres de companyies professionals o semiprofessionals; obres
interessants i amb qualitat que no aconseguiran sortir d’un circuit
d’actuacions local.
Catalunya
té una vitalitat teatral altíssima i amb una gran qualitat, però paradoxalment
no s’ha establert un circuit que permeti divulgar aquesta creativitat. Tenim
teatres, sí, i companyies, però desconnectats.
Hi
va havent circuits per a la música, s’ha treballat en la projecció a
l’exterior, però manca un circuit eficaç de teatre dins del país que permeti
fer realitat la idea que el teatre està al servei de tots, i que tothom té dret
a conèixer allò que s’ho val.
21 - 10 - 2011
