No li faltava gens de raó a
l’arquitecte Ferran Blancafort en l’article publicat fa dos divendres en aquest
periòdic sobre les polítiques urbanístiques, amb esments concrets a la ciutat
de Vic. Com estaven plens de seny i de raó ell mateix o d’altres professionals
en articles anteriors.
No els falta raó als sociolingüistes i
lingüistes que des de fa dècades avisen del perill real en què es troba la
llengua catalana si se segueix amb les mateixes polítiques.
Tampoc van gens errats els agents i
actius reals de la cultura quan critiquen les polítiques culturals i ofereixen
alternatives i solucions als problemes.
Ni van equivocats els professors i
pedagogs que alerten i aconsellen la Conselleria d’Ensenyament.
I tenen tota la raó del món els autònoms
i els petits empresaris quan expliquen als polítics com haurien de ser les lleis
perquè tot anés millor.
A cap d‘aquests especialistes i a molts
d’altres (físics, pagesos, antropòlegs, geògrafs, sociòlegs...) no els falta
gens de raó quan critiquen els polítics i els avisen dels perills de les seves
decisions. Però no hem vist gairebé mai cap polític que els faci cas; malalt
que no fa cas al metge, conductor que ignora el codi de circulació.
I així la nave va... A la deriva i cap al precipici.
publicat el 2 de desembre de 2016
