No tenim tradició, en aquest país, de
bona música per a infants (o adaptable a ells)? I tant que sí! Des de Joan
Llongueres fins a l’escola d’animadors nascuda els anys setanta i fins i tot
gent com l’Albert Pla, l’Orchestra Fireluche, Xarango o Carles Santos. De
tradició i de qualitat no en falten pas, al contrari.
Doncs, per què és impossible
escoltar aquestes músiques a les festes? Atraccions, festes d’escuma, trobades
infantils, instal·lacions inflables... Tota la diversió dels nostres nens està
sonoritzada amb músiques que no tenen res a veure amb ells, a un volum
eixordador (perillós per a les seves orelles) i, sobretot, dolenta.
Música de les emissores de
ràdio-fórmula, sense cap altre interès que l’interès econòmic dels seus
productors. I ningú no es queixa. Es veu que és normal això de maltractar els
nostres infants. I quan creixen diem que estan adotzenats, que no tenen gust,
ni sensibilitat ni educació estètica.
I pitjor: En aquestes festes s’està
construint una mena de diglòssia musical: La música “normal”, la que ens
acompanya, és la de les multinacionals, però deixem un petit espai, un
parèntesi, per una mena d’excepció residual que són les músiques pensades per a
ells o més adequades a ells.
Demà, que ningú no es queixi.
publicat el 8 de setembre de 2017
