Més sobre l'aigua

No entendrien res els nostres avantpassats si veiessin la gent anant a comprar garrafes i ampolles d’aigua en les quantitats en què es fa. I tampoc no ho entendria la major part de població del món. I és que realment costa d’entendre. I si es veu com a normal és que les coses no van gens bé.

Que ens haguem acostumat a anar a comprar l’aigua vol dir que acceptem que la que ens serveix la xarxa no té prou qualitat, i en lloc d’exigir-la ens resignem i paguem dues vegades. 

Vol dir que acceptem passivament que totes les fonts són insalubres.

Vol dir que acceptem que unes empreses privatitzin l’aigua de les fonts on anaven a buscar-la els nostres avis i en facin negoci; les mateixes empreses que s’ocupen de dir-nos que l’aigua de l’aixeta no és bona i que la seva és la més pura del món.

Vol dir que ja ens està bé la contaminació que suposen milers i milers de garrafes i ampolles que han servit ben poc.

En definitiva, aquest hàbit en el consum de l’aigua és un dels símptomes més evidents de la poca consciència ecològica, del poc contacte amb la natura, de com ens rendim a la publicitat, de com acceptem la privatització de béns públics, de com acceptem tot allò inacceptable. I, pitjor encara, en nom del que ens sembla que és “la vida d’ara”.

publicat el 25 d'agost de 2017

Ampolletes omnipresents

No se m’acut què pensaran els humans que d’aquí uns decennis consultin hemeroteques i vegin que en conferències, simposis, taules rodones i tota mena de reunions els seus avantpassats –és a dir, nosaltres− lluïen a les taules uns recipients petits de plàstic que contenien aigua.

Les ampolletes d’aigua són presents a totes les taules i faristols de la majoria d’actes socials, culturals, polítics, esportius... I no són precisament una meravella estètica, com no ho són els gots de plàstic que sovint les acompanyen.

On són els caps de protocol, els caps de premsa, els assessors d’imatge i tota la gent encarregada de vetllar per allò que es mostra? On és la consciència ecologista i de sostenibilitat? On és el bon gust? On és el sentit del ridícul? (Grans personalitats bevent a morro.)

Un got de vidre. Simplement. I, si cal, un gerro: La imatge (i l’exemple) canvia radicalment.

Però, és clar, el món no deu estar preparat per aquestes coses. Tots aquests espais, ultrapreparats tecnològicament, no estan preparats per tenir una pica on rentar gots ni un armari on guardar-los. 

És més fàcil llençar (vés a saber on) ampolles mig plenes i gots de plàstic.

Quan els nostres successors vegin aquestes imatges, no se m’acut què pensaran. O sí.

publicat l'11 d'agost de 2017