No podríem llegir gaire res si no fos per
les traduccions. Traduir és indispensable, i també ho és per llegir en llengües
que es coneixen, ja que la llengua literària té unes especificitats molt
concretes. Si un traductor pot passar-se hores o mesos per resoldre una
qüestió, és normal que a un coneixedor de determinada llengua li costi llegir-hi
tan fluidament com ho fa en la seva habitual.
Fins i tot aquells que pensen que el
traductor és un traïdor, o que el lector no llegeix el text de l’autor sinó
l’escrit del traductor, tothom està d’acord en què la traducció és vital per a
la supervivència i l’evolució d’una cultura. Però malgrat tot els traductors són
els més maltractats.
Poques vegades apareix el seu nom a les
cobertes dels llibres, i molts cops no és esmentat enlloc. Les seves condicions
de treball estan sota mínims, en règims de servitud que no els permeten
treballar com voldrien, i per norma general també els ignora la crítica
literària.
Com el suplement d’aquest periòdic, on, excepte
casos comptats, quan es parla de llibres mai no apareix cap referència al
traductor, ni tan sols en la fitxa del llibre. Com si la llengua d’Agustí d’Hipona,
Manzoni o Pessoa fos el català, com si no fossin traduïts. I això és injust i
indignant.
25 - 01 - 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada