No he fet la
prova. Però, què passaria si algú enviés una carta al Carrer de Sant Hipòlit de
Vic? Arribaria al carrer que legalment es diu “de Sant Miquel dels Sants”?
Els noms
populars dels carrers van desapareixent, perquè els oficials els desplacen, o
perquè en desapareixen els referents o les generacions que els usen. Eduard
Junyent va desplaçar algun general franquista, que havia desplaçat el simple
“Carrer de l’Hospital”; Sant Jordi va desplaçar el popular i toponímic “Camí
del Manso” com “Plaça Sant Felip” havia desplaçat “Plaça nova”. Algú de menys
de quaranta anys diu “el carrer de ca l’armer”? “la plaça de les garses”? “el carrer
del Bisbe”? el “dels morts”? el “dels artistes”? el “de la mare de déu de la llet”?
el “de l’estació”? el “del Lagarto”? o el “de can Palmarola?
Era normal
obviar els noms oficials de molts carrers. Cada barri tenia la seva “placeta”.
La Plaça era “la Plaça”, a qui ningú no posava els postissos sobrenoms que té
ara, com “major” o “mercadal”.
No vull parlar
de conservacionisme gratuït ni de folklorismes, sinó del fet que anem deixant que
allò oficial desplaci allò popular; del fet que canviem allò que és genuí i respira
vida per allò oficialista i que respira burocràcia.
04 - 04 - 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada