No pensava
rebre tants comentaris positius i còmplices de la frase amb què acabava la
columna anterior: “Potser aviat pensar serà allò que en diuen cultura d’elit”.
Conversant
sobre això han aparegut unes idees de Victor Klemperer sobre la tasca dels
intel·lectuals: superar l’abisme que separa el poble i la intel·ligència;
actuar contra una de les frases més perverses de Goebbels: “Hem de convertir-nos
en un poble de fanàtics”; actuar-hi amb l’exigència de “hem de convertir-nos en
un poble d’intel·lectuals”.
Per
Klemperer, l’intel·lectual “no ha de ser de cap manera un mestre d'escola, i
menys encara un mestre d'escola arrogant; i tampoc no es tracta, naturalment,
de dignar-se a ‘davallar fins al poble’ [...] Sempre ha de conservar la
llibertat de pensament i provar de transmetre-la al seu voltant. Aquesta és la
seva tasca fonamental en la societat, i avui més que mai.”
Però
no només ja gairebé no ens queden figures amb aquest perfil independent i
compromès, sinó que la societat no les vol sentir.
Assenyadament
diu Emilio Lledó: “una bona part de la humanitat només veu el món que els
altres volen o, fins i tot, que ells mateixos −ja convenientment educats−
exigeixen. Mals temps per a la llum, quan l'ombra és tan estúpidament plaent.”
publicat el 7 de setembre de 2012
