No podria afegir res al que s’ha dit de
Francesc Garriga arran de la seva mort; en tot cas expressar la sintonia amb la
majoria d’articles que s’han publicat. Tampoc voldria exagerar sobre la relació
que hi he pogut mantenir al llarg de tots els anys de coneixença.
Però em sembla oportú deixar escrit un
comentari sobre les seves intervencions o estades a Vic.
No vam ser molts els qui vam tenir el
luxe d’assistir a la darrera visita de Garriga a la ciutat. Era el 27
d’octubre, al bar-restaurant El Gravat, en la presentació dels llibres d’AdiA
Edicions, un dels quals era Demà no és
mai, l’antologia de la seva obra que Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell van
editar.
En aquella ocasió, a part de la seva
poesia vam poder viure un cop més la seva sornegueria lúcida, els comentaris
directes i sarcàstics, l’humor, la franquesa, la bonhomia i la sintonia amb les
generacions més joves. La sessió i el sopar van ser un bon comiat de Vic per al
poeta, que va enamorar els assistents i que tots recordem amb alegria, i ara
amb nostàlgia.
I sempre recordarem, agraïts,
l’assistència constant als cicles Un Pas
a Dos a Vic a finals dels noranta, i com es delia per anar a El Caliu a
menjar sopa torrada amb “pelotilles” (com li agradava de dir).
Adéu, Francesc.
Publicat el 13 de febrer de 2015
