Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efectivitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efectivitat. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de gener del 2014

i ara, vinyoli



No s’ha vist encara, crec, un balanç objectiu i real de l’Any Espriu. Ni tampoc un balanç econòmic (en què s’han gastat els diners i en què han revertit). Esperem que aviat es publiquin. 

La sensació, més que ben fundada, és que el pressupost de la Generalitat majoritàriament s’ha gastat (i no “s’ha invertit”) en fastos i elements de façana, alguns tan inútils com les siluetes de cartró del poeta, tan tergiversadors i ineficaços com “la frase del dia”, tan desafortunats com les cançons encarregades a cantants i grups o tan dubtosos com el web oficial. I en uns sous que ningú amb dos dits de raó no pot justificar.

I resulta que els pocs (poquíssims) diners dels ajuntaments o institucions que s’hi han implicat, des d’associacions culturals fins a escoles –i que no han rebut ni un cèntim de l’organització de “l’any Espriu”−, han servit per realitzar les accions més eficaces. Això sí, amb total voluntariat i fent que, en nom de la cultura, grups, actors i músics que han produït espectacles espriuans s’acontentessin amb preus ridículs si volien mostrar-los.

A veure si de l’any Espriu n’hem après alguna cosa i aquest 2014, Any Vinyoli, és realment eficaç per la figura de l’únic poeta realment “exportable” i “homologable” dels nostres dies.


publicat el 24 - 01 - 2014

dissabte, 24 de març del 2012

transports perillosos


No sóc gens partidari d’insistir en allò dit, ni tampoc d’explicar coses que em passen; però ara aniré contra aquesta convicció:
Una nit de no fa gaires dies. Uns amics a casa. Tertúlia i anar fent. Hi ha set i a la nevera falta cervesa. “Tranquils, baixo a buscar-ne a un bar”. Al bar no tenen llaunes fresques i me la posen en uns gots de plàstic. I ja em teniu a mi, amb dos gots de cervesa i una llauna d’una altra beguda, fent els escassos cent metres fins a casa.
Passa un cotxe de la guàrdia urbana. Molt amablement em diuen que les ordenances municipals prohibeixen portar begudes alcohòliques pel carrer; m’expliquen que em podrien posar 150 euros de multa, que aquest cop passa però que no se m’acudeixi de fer-ho mai més, o que les porti embolicades.
Tornem-hi amb les ordenances! Aquest és el camí per arribar a l’absurda i hipòcrita situació de no punir el fet sinó la forma; allò de les ampolles embolicades als USA.
Transport perillós, sí. Però igualment perillós és el transport de la llei des del paper escrit a la pràctica policial, quan la subjectivitat del guàrdia decideix si és punible o no l’actitud del ciutadà que va pel carrer amb una ampolla. I perillós i difícil (o impossible) el transport de la llei al canvi de conducta que es pretén.

13 - 07 - 2007