No s’ha vist encara,
crec, un balanç objectiu i real de l’Any Espriu. Ni tampoc un balanç econòmic
(en què s’han gastat els diners i en què han revertit). Esperem que aviat es
publiquin.
La sensació, més
que ben fundada, és que el pressupost de la Generalitat majoritàriament s’ha
gastat (i no “s’ha invertit”) en fastos i elements de façana, alguns tan
inútils com les siluetes de cartró del poeta, tan tergiversadors i ineficaços
com “la frase del dia”, tan desafortunats com les cançons encarregades a
cantants i grups o tan dubtosos com el web oficial. I en uns sous que ningú amb
dos dits de raó no pot justificar.
I resulta que els pocs
(poquíssims) diners dels ajuntaments o institucions que s’hi han implicat, des
d’associacions culturals fins a escoles –i que no han rebut ni un cèntim de
l’organització de “l’any Espriu”−, han servit per realitzar les accions més
eficaces. Això sí, amb total voluntariat i fent que, en nom de la cultura, grups,
actors i músics que han produït espectacles espriuans s’acontentessin amb preus
ridículs si volien mostrar-los.
A veure si de l’any
Espriu n’hem après alguna cosa i aquest 2014, Any Vinyoli, és realment eficaç
per la figura de l’únic poeta realment “exportable” i “homologable” dels
nostres dies.
publicat el 24 - 01 - 2014
