No sóc gens partidari d’insistir en allò dit,
ni tampoc d’explicar coses que em passen; però ara aniré contra aquesta
convicció:
Una nit de no fa gaires dies. Uns amics a
casa. Tertúlia i anar fent. Hi ha set i a la nevera falta cervesa. “Tranquils,
baixo a buscar-ne a un bar”. Al bar no tenen llaunes fresques i me la posen en
uns gots de plàstic. I ja em teniu a mi, amb dos gots de cervesa i una llauna
d’una altra beguda, fent els escassos cent metres fins a casa.
Passa un cotxe de la guàrdia urbana. Molt
amablement em diuen que les ordenances municipals prohibeixen portar begudes
alcohòliques pel carrer; m’expliquen que em podrien posar 150 euros de multa,
que aquest cop passa però que no se m’acudeixi de fer-ho mai més, o que les
porti embolicades.
Tornem-hi amb les ordenances! Aquest és el
camí per arribar a l’absurda i hipòcrita situació de no punir el fet sinó la
forma; allò de les ampolles embolicades als USA.
Transport perillós, sí. Però igualment perillós
és el transport de la llei des del paper escrit a la pràctica policial, quan la
subjectivitat del guàrdia decideix si és punible o no l’actitud del ciutadà que
va pel carrer amb una ampolla. I perillós i difícil (o impossible) el transport
de la llei al canvi de conducta que es pretén.
13 - 07 - 2007
