No cal anar gaire lluny per veure com hi ha
pobles civilitzats que han conservat el seu patrimoni històric i arquitectònic
donant-li usos nous i nous valors, que han sabut conservar els orígens i així
guanyar identitat, que han fet sobreviure la memòria integrant-la en el present
més viu.
Però encara més a prop tenim massa mostres de
tot el contrari: la planta baixa del cafè de la Constància, la fàbrica
modernista de Can Ricart, can Forcadeta, la botiga de can Postius, la tipologia
de la Calla, la cansaladeria Martí... Història, bellesa i identitat substituïdes
per vulgaritat, amb tota consciència i impunement (i legalment!).
Per això els que hem anat veient com s’ha
deixat que les adoberies es degradessin ens temem el pitjor. No seria més que un
altre pas cap a la ciutat que se’ns va dibuixant amb mà de ferro i omplint butxaques.
Idees? Moltes. Només cal pensar. I viatjar.
Però és molt possible que prevalguin uns interessos econòmics particulars als
interessos fonamentals col·lectius; i ben “legalment” també. I així, altra
vegada, la societat civil s’ha d’alçar contra aquells que diuen representar-la
per mirar de forçar-los a fer allò que és la seva obligació i que ells haurien
d’impulsar. Tan poques coses han canviat des dels llargs anys foscos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada