"va com va"

No falten gaires setmanes perquè Joaquim Carbó publiqui una novel·la per a adults a l’editorial Males herbes.

Que un escriptor publiqui un llibre en una editorial és d’allò més normal, però aquest cas es mereix un comentari.

Tothom coneix Joaquim Carbó com a cofundador i puntal de Cavall fort, agitador cultural i sobretot com a escriptor de narrativa infantil i juvenil. Però Carbó va començar com a narrador per a adults, i sempre ha continuat essent-ho i reivindicant-se’n, tot i que el món literari l’ha volgut encasellar en els gèneres per a joves. 

Una nova novel·la “per a adults” de Carbó, doncs, és una notícia que cal celebrar.

L’altra part de la notícia és que el llibre el publicarà Males Herbes, una editorial jove, portada per gent jove, que s’ha distingit per unes publicacions, atrevides, modernes i desafiants de les consuetuds editorials. 

No ens equivocaríem de gaire pensant que els editors de Males Herbes han crescut amb textos de Carbó (i potser hi han après a llegir i a estimar la llengua i la literatura). Així doncs, amb aquesta publicació es tanca d’una manera exquisida i meravellosa un cercle de generacions i de cultura. I en mostra com és (o hauria de ser) una cultura normal, de fluxos intergeneracionals i d’admiració mútua.

publicat l'11-09-2015

carbó, Joaquim, carbó.

No he acabat encara de llegir-lo, però vull dir que m’ho estic passant molt bé amb Viure amb els ulls, el llibre de memòries i vivències de Joaquim Carbó que repassa la seva (i nostra) vida personal i cultural.

Carbó és un d’aquells personatges a qui devem molt més del que no imaginem. Això no és una frase feta ni una exageració; des dels seus llibres, des de “Cavall fort”, des de tots els activismes, des de la postura cívica, des de tantes i tantes iniciatives, ha fet la feina de deu i ha fructificat com la de cent.

I aquest personatge és una d’aquelles persones que un cop conegudes no es poden deixar d’estimar. Un home bo, generós, afable, rialler, atent, trempat, sacrificat, actiu, emprenedor...

I sempre discret, a segona fila. Tant, que costa que se li reconegui tot el que ha fet per a nosaltres i per al futur.

Carbó, molt carbó per als que encara no volen veure la gran –titànica− feina (literària, lingüística, cultural, pedagògica, social i humana, molt humana) que aquesta criatura de setanta anys va fent amb saviesa, humilitat, tenacitat i bonhomia. I per a ell, sisplau, algun premi gros d’aquests que reconeixen els grans de la nostra cultura (i amb pistrincs, si pot ser, que de copets a l’espatlla ja en deu haver rebuts prou).

20 - 05 - 2011