No escriu res des de fa anys –diu−; apartat
i silenciós, pràcticament no fa vida pública i no obstant la seva obra continua
present en el món literari i editorial i es manté com a referent per un nombre cada
vegada més gran de poetes i lectors.
La presència constant de Pep
Rosanes-Creus no és deguda només a la seva obra (massa obres magnífiques estan ben
oblidades), sinó també, i molt, a la tasca del crític i editor Jesús Aumatell
(d’Emboscall editorial), que de fa un grapat d’anys es dedica a estudiar-lo i a
divulgar-lo.
Després d’editar la seva obra publicada
(Cants inespirituals, 2014) i una
àmplia antologia bilingüe català-castellà (Cuerpo
ausente, 2015), Aumatell acaba d’editar Trempar
la veu. Obra prèvia 1973-1981, on aplega l’obra de Rosanes d’abans de la seva
entrada al món editorial normalitzat. Textos juvenils inèdits o publicats
esparsament.
Més de quatre-centes pàgines que
marquen el camí cap a la seva poètica tan compacta i singular. Com assenyala i
explica el pròleg de Víctor Obiols, més que un llibre de joventut és un llibre
de definició d’una maduresa.
Però tan interessant com els llibres és
l’associació del poeta i el crític editor,
que exemplifica la recíproca fecunditat
de la tasca i la funció d’aquests agents culturals.
publicat el 29 de juliol de 2016
