No
sé com es va triar el nom del nou espai de Vic per a difondre, promoure i
dinamitzar l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit personal i empresarial. El
cas és que se’n diu “Vit”.
Passa
que “vit” és un dels noms del membre viril masculí, sobretot aplicat al
d’animals i amb la connotació de membre en erecció. I no és un mot en desús; el
trobem sovint en textos literaris i força vigatans d’edat deuen recordar un
home conegut com en “Vit de guilla” i algunes anècdotes al voltant seu.
Més
enllà dels acudits que pot provocar, aquest bateig és una mostra de la pèrdua
constant de genuïnitat i varietat lèxiques i de l’adotzenament lingüístic. I
també de la poca preocupació per la llengua (no només a l’hora d’anomenar les
coses): consultar un diccionari no és pas tan difícil. I també és tristament
simptomàtic que fins ara ningú no n’hagi parlat.
Es
pot argumentar que “Vit” és l’acrònim de “Vic Innovació Tecnològica”, i que
juga amb l’homofonia amb “Bit”, però això no és prou justificació. A veure com
en dirien del “Col·lectiu d’Usuaris de Linux”, de la “Coordinadora Osonenca de
Línies Locals Ofimàtiques” o de la “Xarxa Oberta de Nanotecnologia Aplicada”.
Això
sí, desitgem a Vic un “Vit” ben vigorós, potent, fort, crescut, actiu i fecund.
06 - 05 - 2011
