No han faltat elogis
a Cineclub Vic en motiu del documental de Miquel Pérez i Quim Crusellas que en
repassa la història amb testimonis impagables de fundadors, expresidents i
membres de totes les juntes. Un documental excel·lent, cinematogràficament
impecable, ple de registres, sorprenent i que acompleix amb rigor la seva
funció testimonial i històrica.
Indubtablement,
el paper que des de 1957 ha anat exercint Cineclub Vic ha estat fonamental per
la vida cultural i política de la comarca. D’això, tant el llibre de S. Ponce, J.
Ylla-Català i M. Pérez, La pel·lícula del
Cineclub, com el documental, en donen prou compte.
Però
m’agradaria remarcar un altre aspecte de la seva influència, més individual i,
pet tant, més difícil de valorar i quantificar.
Hi ha molta
gent a la comarca, molta, a qui les sessions de Cineclub −una de concreta, unes
quantes o les programacions en general− han servit per a obrir nous camins
estètics, polítics, ètics, de llenguatge... La formació que Cineclub ha donat,
la influència que ha exercit, és molt més notable del que es podria imaginar i va
més enllà del cinema, de la política, de la cultura, de l’estètica... Per mitjà
de cada individu ha arribat a àmbits que ni sospitaríem. I això demana encara
més agraïment.
Publicat el 10 de febrer de 2017
