No vaig votar només per mi. Vaig votar pel meu pare, que hi hauria anat,
pels meus avis, víctimes d’un temps cruel de vencedors i vençuts, per tots els avantpassats.
Pels meus poetes, en Jordi Domènech, en Segimon Serrallonga, la M.
Àngels Anglada, en Miquel Martí i Pol, l’Anna Dodas, en Josep Grau, l'Andreu Vidal, la M. Mercè
Marçal, l’Ovidi Montllor, i per tots els que ja no hi són.
Pels meus mestres, en Pere Farrés, en Jordi Castellanos, la Hortènsia
Curell, en Josep Romeu i per tots els mestres que algú recorda.
Per en Marçal de Farrera, en Pepet del Cantarell, en Pere Font de Rupit,
en Roviretes de Tavèrnoles i per tots els que han defensat la terra amb amor i
treball.
Per en Ramon Montanyà, en Bernat Bauçà, en Jaume
Portell, en Josep Pintó, l’Enric González, en Víctor Torres, per tots els qui es van posar al
nostre servei.
Pels amics, que haurien vingut, l’Eugeni, l’Enric, en Manel, la Laura,
en Joan, en Ramon, en Pep, en Jordi, en Pau, la Pilar, en Quico, l’Andreu...
He votat pels meus morts, perquè ells m’han fet, i ara jo sóc ells. Ningú
no va votar només per ell. Hem votat pels homes i dones de tota la nostra
història. I pels que vindran. I pels valencians i mallorquins i rossellonesos que
encara no ho poden fer.
I per ells
−i per a ells−
i per nosaltres hi tornarem. De debò.
publicat el 14 - 11 - 2014
