No és
d’estranyar, segurament, que en la programació de L’Atlàntida, les actuacions
de “El mago Pop”, previstes per al mes de maig, s’hagin hagut d’ampliar de tres
sessions a cinc i les entrades estiguin pràcticament exhaurides.
Un encert de
programació? Sí. Un reconeixement a la qualitat del mag? També. Però més enllà
d’això aquest fet ens hauria de fer reflexionar sobre els hàbits de la nostra
societat com a espectadora o “consumidora” d’espectacles i de cultura en
general. Reflexionar i actuar.
És evident que
la major part del públic hi haurà estat cridada per la popularitat mediàtica
del mag. Res d’estrany; passa el mateix amb el teatre protagonitzat per actors
amb presència televisiva.
Públic que mai
no hauria anat a teatre o a una sessió de màgia hi va per influència i pressió
indirecta dels mitjans. Tornarà mai al teatre? Li serà prou atractiu com per
tornar-hi en una sessió amb protagonistes que li siguin desconeguts?
Aquesta és la
pregunta. I la tasca; no només dels programadors, sinó dels actors mediàtics i
dels espectadors habituals, que desitgem una societat més culta i, per tant,
més lliure, més autònoma, més lliure de la pressió mediàtica i de les
influències de la publicitat i, sobretot, oberta a allò nou o desconegut.
publicat el 27 de gener de 2017
