civisme i cultura (2)

No sé si hi cabrà tot el que vull dir:

Que em van fer pena les tres noietes de jaqueta vermella que van per les cases a renyar els “incívics”, víctimes i botxins alhora de la hipocresia en què vivim, que amb dos dits de front no farien aquesta feina (i deuen ser d’una ONG a favor de països llunyans).

Que hauríem de posar al mateix sac d’incívics la gent que escup a terra, els nens que cada dia deixen la plaça de les garses feta un abocador o el veí de la mateixa plaça que imposa la seva música a tot el barri, amb el dissenyador del nou Passeig, entestat a dificultar la feina de la màquina d’escombrar, o el de la Plaça del Mil·lenari, que la va fer contra les necessitats del tràfic de vianants. Tot són cares diferents del feixisme, de la imposició d’una voluntat per sobre dels altres, de l’ús o de la raó.

I que sort n’hi ha que la gent prescindeix d’aquestes mostres d’incivisme, i els vianants obren els camins de lògica circulació enmig de les illes de gespa, i els cotxes comprenen que la gent passi fora dels passos zebra. Ara només falta que l’Ajuntament hi posi tres nenes cíviques a renyar, que multin els qui passen pel camí més lògic i que obliguin les iaies a fer unes voltes irracionals per travessar la plaça. Seria actuar amb coherència.


16 - 02 - 2007

civisme i cultura (1?)

No fa gaires dies l’ajuntament de Vic i el de Barcelona van coincidir a fer públics els resultats dels seus manuals d’urbanitat, i aquest diari ho va aprofitar per parodiar els lemes de Vic. Rere la paròdia ve la reflexió, i aquí un tros de la meva:

Em preguntava qui és més incívic, si el ciutadà que després de gairebé un any de veure els nous contenidors d’escombraries inservibles i tancats, cansat d’anar a llençar la brossa lluny de casa, fa un cop de cap i les deixa al contenidor que hauria d’estar en funcionament, o els responsables que aquests contenidors no funcionin durant un temps tan exagerat.

Em preguntava si és més incívic el ciutadà que no respecta una de les estàtues més lletges de Vic posant-li adhesius o batejant-la com a “Mazinger”, o qui va imposar que aquell adefessi presidís una plaça ja de per si prou desgraciada (tan a nivell estètic com de funcionalitat).

Em preguntava qui és més incívic, si la persona que no sap què fer amb la roba molla a l’hivern vigatà en un pis petit i tancat o els redactors d’una llei classista i farisaica (com deia J. Comajoan) contra la roba estesa a les façanes. Ah, això sí. Quan anem a Itàlia, a Roma inclòs, trobem tan bonica la roba estesa pels carrers!

D’aquí quinze dies, més. (O no.)


02 - 02 - 2007