No sé si hi cabrà tot el que vull dir:
Que em van fer pena les tres noietes de
jaqueta vermella que van per les cases a renyar els “incívics”, víctimes i
botxins alhora de la hipocresia en què vivim, que amb dos dits de front no
farien aquesta feina (i deuen ser d’una ONG a favor de països llunyans).
Que hauríem de posar al mateix sac d’incívics
la gent que escup a terra, els nens que cada dia deixen la plaça de les garses
feta un abocador o el veí de la mateixa plaça que imposa la seva música a tot
el barri, amb el dissenyador del nou Passeig, entestat a dificultar la feina de
la màquina d’escombrar, o el de la Plaça del Mil·lenari, que la va fer contra
les necessitats del tràfic de vianants. Tot són cares diferents del feixisme,
de la imposició d’una voluntat per sobre dels altres, de l’ús o de la raó.
I que sort n’hi ha que la gent prescindeix
d’aquestes mostres d’incivisme, i els vianants obren els camins de lògica
circulació enmig de les illes de gespa, i els cotxes comprenen que la gent
passi fora dels passos zebra. Ara només falta que l’Ajuntament hi posi tres
nenes cíviques a renyar, que multin els qui passen pel camí més lògic i que
obliguin les iaies a fer unes voltes irracionals per travessar la plaça. Seria
actuar amb coherència.
16 - 02 - 2007
16 - 02 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada