No va ser un poeta excels, però és clau per
explicar, clarificar i completar el panorama literari d’una època injustament
qualificada d’estèril. I fins ara no era assequible, ni pràcticament conegut.
És el vigatà Marià Torrent i Vinyas
(1779-1823), poeta dins de la tradició del neoclàssic i el barroc, frare a Sant
Jeroni de la Murtra i que mai no va deixar el contacte amb Vic, com demostren els
poemes.
De la mateixa manera que a inicis del XV a
Vic es dóna El Testament de Bernat
Serradell, una mostra de la literatura satírica d’una societat menestral
culta, que és un referent fonamental del seu temps, Marià Torrent és també una
fita en el mapa de la literatura catalana. A finals de 2007 va aparèixer a
edicions Vitel·la l’edició que ha fet Roger Vilà del manuscrit de la seva obra
poètica, titulat La Musa vigatana.
El llibre no és només una important
aportació al món literari. Es tracta d’una poesia popular i satírica,
profusament comentada i contextualitzada per l’autor: una delícia de lectura.
Això sí, aquesta edició no té cap vincle
amb Vic. Cap organisme de la ciutat no figura en els crèdits; si s’hi ha
presentat deu haver estat de manera clandestina; ni l’Ajuntament ni la
Universitat no n’han dit res... Què passa?
En fi, ja se sap.
07 - 03 - 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada